pare,
no sabies llegir ni escriure.
no sabies de lletra.
analfabet, es diu això d'una manera expeditiva,
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l'escolte
i l'entenc desdenyosament injust.
caldria matisar.
hom no pot dir analfabet imponentment.
intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venusa,
més endavant de roma
i fins i tot em vas permetre anar a Grècia.
com t'ho podria agrair, pare.
em recorde.
jo escrivia, assegut a la taula,
i tu, dempeus darrere meu,
miraves els signes que traçava jo
com si anasses llegint-los
o patint-los,
no ho sé.
de vegades em demanaves que et llegís allò que jo havia escrit.
no ho entenies però ho intuïes.
el meu llatí ja no era el teu llatí.
i callaves després.
ara,
mentre escric açó,
et sent darrere, a les meues espatles,
et tinc o et necessite.
per això he interrumput un himne a venus
i t'he escrit açò
molt devotament,
pare.
corrandes d'exili
Fa 10 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada