dijous, 26 de febrer del 2009

Fent ús de les eines de cerca per Internet, recolliu informació sobre el poeta llatí Ruf
Fest Aviè.

1. Quin paral·lelisme es pot establir entre el seu origen i el de Vicent Andrés
Estellés?

En «El meu origen t'ho explicaria», a més del joc literari que Estellés estableix amb el poeta llatí Ruf Fest Aviè, hi ha una referència al poeta català Joan Salvat-Papasseit:

2. Tot fent servir les eines de cerca per Internet que ja coneixeu, si us és necessari,

situeu Joan Salvat-Papasseit en el panorama de la poesia catalana del segle XX.



En el poema «pare» (Horacianes, Les pedres de l'àmfora, OC 2; 17 de l'antologia),
Estellés tracta la relació amb son pare, sense abandonar el joc poètic que li proporciona
adoptar la veu del poeta llatí Horaci.

3.Quina opinió expressa el poeta al voltant de l'analfabetisme de son pare?

Un poema especialment relacionat amb els orígens familiars és «L'ofici» (Llibre de
meravelles), potser un dels en què més significativament es parla de l'ofici familiar de
forner i de com va conformar-li la manera de ser. L'OFICI


4. En aquest poema hi ha uns quants termes que pertanyen al camp semàntic de
l'elaboració tradicional del pa. Esbrineu el significat de:

rent, pastar, ganiveta, escombrar, alcavor, panera
Feu les vostres consultes al Diccionari català-valencià-balear, en línia

5. Visualitzeu la imatge d'aquesta adreça web que conté un exemple de plat de Manises (plat de demanada: http://mnceramica.mcu.es/c_plato_pedida. i llegiu el poema en qüestió. Després, contesteu les qüestions que hi ha tot seguit:

6. El plat del poema i el de la imatge també poden relacionar-se amb alguna de les

etapes de la vida d'una dona. Especifiqueu en què consisteix aquesta relació i el

vers en concret en què s'expressa aquesta relació.

7.Visiteu aquesta pàgina: http://www.xtec.es/lic/centre/professorat/joc/prof_lleng_joc3.htm#classifica

i feu la llista dels jocs que hàgiu practicat. De cada joc, expliqueu com el vau

conèixer.

Estellés té un poema, «A Sant Vicent Ferrer» (p.38), en què el poeta s'adreça directament a aquest sant. Tot consultant les informacions que podeu trobar-ne a Internet, a la Hiperenciclopèdia i a la Viquipèdia, contesteu aquestes preguntes:

  1. Feu una breu ressenya biogràfica del sant.
  2. Quin paper juga sant Vicent Ferrer en l'imaginari religiós valencià?

El to de crònica social de la dona potser s'accentua encara més en el poema «La dona que ven coses, a la nit, a la porta» (Hotel París, Les Homilies d'Organyà, OC 6; 15 de l'antologia), en què es fa un recorregut per una varietat de dones il·lustrativa de la realitat femenina dels primers anys cinquanta. Llegiu el poema i feu les activitats que segueixen:

11. Aclariu el significat d'aquestes paraules:

escurada, agrana, natges, safa, copules, egloga,

12.Busca informació de Joan fuster.

13. Relacioneu els adjectius de la columna de l’esquerra, que apareixen en els poemes de

l’antologia amb un sinònim dels que hi ha a la columna de la dreta. Feu servir el diccionari

si és necessari:

novell (1.8) nou

coenta (6.3) cremant

bord (11.32) bastard

prenyada (15.19) embarassada

mollar (16.7) molsuda

molsuda

remullats arruixats (25.68)

tendre tendral (22.14)

saberuts

nou

socarrada (16.8)

tendral (22.14)

doctes (22.64)

atarantats (24.46)

arruixats (25.68)

bastard

torbats

embarassada

socarrimada

cremant

14. Fent servir el diccionari, esbrineu el significat que tenen els substantius remarcats de

les citacions següents en el context en què apareixen:

1. i et segueixen xafant llaunes buides i tests (1.30)

Vas de terrissa, generalment en forma de con truncat, que, ple de terra, serveix per a criar-hi una planta

2. Car tu ens duus un perquè / i un gratíssim desfici (1.35-36)

Agitació deguda a un mal físic o moral, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d'un desig violent.

3. els cossos ajaguts sobre l’estora (2.5)

Catifa

4. com si em tirassen un alè al bescoll (2.75)

Part posterior del coll de l'home i dels animals; clatell

5. M’esmolaré la llengua, si vols, en un rastell (6.28)

Eina semblant al rampí, però amb doble fila de pues, que serveix per a arreplegar les espigues, l'herba, etc

6. Em llavaré les mans amb aigua i sabó (6.29)

netejar

7. és l’hora violenta, per fi, de la saó (6.67)

Avinentesa, ocasió, temps en què s'esdevé una cosa

8. (O de seure’s a un còdol i callar ja de tot?) (6.73)

Fragment de roca dura, de dimensions variables (6-25 cm), que per l'acció de les aigües i el rodolament sol ésser llis i arrodonit

9. d’anar a rebolcons entre abraços i arraps (9.17)

10. El naixement d’un fill, el poal ple de sang (10.34)

Galleda.

11. l’expose dins el plat en tongades incitants (16. 9)

Sèrie de fets anàlegs que ocorren durant un període determinat de temps.

12 sota l’albercoquer puja l’aigua la sínia (22.10)

Màquina d'elevar aigua, especialment emprada per a treure l'aigua de pous poc profunds

13. entrava els feixos de pinassa (22.35)

Pi de fins a 25 m d'alçària, de capçada de figura piramidal i de color verd fosc, d'escorça d'un gris brunenc fosc, de fulles geminades, llargues de 10 a 15 cm, i de pinyes petites, estretament ovoides

14. no li podia regalar altra cosa que una dècima, / o el furt breu d’un gesmil

Acció delictiva consistent a apoderar-se, amb ànim de lucre, d'un bé moble d'altri contra la voluntat del propietari, sense violència o intimidació en les persones ni fent força en les coses furtades; altrament, hom ho considera robatori

(25.46-47)

15.Algunes paraules de les que apareixen en els poemes d’Estellés són exclusivament

valencianes. Cerqueu-ne el significat mitjançant el diccionari:

tomellos (2.92) Farigola i espècies afins, del gènere Thymus

, llimera (3.15) Llimoner, l'arbre que fa llimes

, alcavor (6.26), Cambreta que hi ha immediatament damunt l'olla o cavitat del forn de coure pa, i serveix per torrar-hi ametles, cacau, pasta, etc., i per posar-hi llenya a eixugar

algeps (12.20), Sulfat de calç hidratat, compacte o terrós, fràgil i de color blanc, que es troba en capes dins la terra

safa (15.15), Jaç de pedra sobre el qual volta el trompellot o rutló del molí d'oli

llima (22.6) Eina consistent en una barra d'acer endurit al tremp, de secció rectangular, triangular, cilíndrica o cònica, amb la superfície estriada diagonalment, que serveix per a desgastar i allisar per fricció objectes de metall o d'altres matèries dures

, gesmils (24.46). Gessamí (val.). Les roses y el gesmil

En atenció a la seva intenció transgressora, Vicent Andrés Estellés incorpora a la seva

poesia paraules pròpies dels registres col·loquials de la llengua, ja sigui en atenció a la

seva incorrecció gramatical, ja per tractar-se de vulgarismes o de camps semàntics, com

el sexual, proscrits dels registres més formals. A continuació, substituïu les paraules

remarcades per unes altres que no contravinguin la normativa o que corresponguin a

registres lingüístics més formals:

1. blanca de carns i freda d’entrecuix (5.8) vulva

2.Tinc que posar-me a escriure't, car no hi ha altre remei (6.13) he de

3. Dec d'escriure un poema a Sant Vicent Ferrer. (6.15) he d’

4. Dóna’m lluita, car jo posaré el demés (6.39) el que falta

5. S’escolta la campana. (10.41) es sent

6. cloc els ulls i me’l fot (16.20)

7. Es pixa un gos en la teua sabata (20.8) s’ orine

8. A l’extrem del llarg fil amb cagades de mosques (25.56) excrements

17 En contrast amb la base popular i col·loquial del seu llenguatge poètic, Estellés també

incorpora molts cultismes exclusius del registre literari, a causa de la seva rica cultura

literària . En els versos següents, substituïu els cultismes remarcats per paraules corrents, tot

respectant el sentit de la frase:

1. trèmulament oferta / a la follia immensa de la vespra (1,14-15) bogeria

2. I peixos diminuts o dagues invisibles (1.39) ganivet

3. ...i vaig plorar / allí, a la voravia, i tots passaven (2, 76-77)

4. que agafen el tramvia i ploren, cada jorn (6.59) nit

5. Es desperta Ausiàs March en el vas del carner (7.43)

6. sospesant-los els pits, colpejant-los les natges (15.14) cul

7. just al moment de la seua puixança (23.5) elevar-se

8. ple de besades i de nafres (25.72) colls de muntanya