Mapes conceptuals

Els mapes conceptuals són artefactes per a l'organització i representació del coneixement. Tenen el seu origen en les teories sobre la psicologia de l'aprenentatge de David Ausubel enunciades en els anys 60. El seu objectiu és representar relacions entre conceptes en forma de proposicions. Els conceptes estan inclosos en caixes o cercles, mentre que les relacions entre ells s'expliciten mitjançant línies que uneixen les seves caixes respectives. Les línies, al seu torn, tenen paraules associades que descriuen quin és la naturalesa de la relació que lliga els conceptes.

COM EL TORO... Com el toro que fugit va al desert, pel seu igual derrotat, que li força, i no torna sense abans cobrar força per destruir al que abans li va ofendre, així de vós convé que m'allunyi, doncs el vostre gest va confondre al meu llanço; no tornaré fins que hagi domeñado el gran temor que priva el meu delit.

Es coneix com dictadura de Francisco Franco, dictadura de Franco o dictadura franquista, al període de la història d'Espanya corresponent amb l'exercici pel general Francisco Franc Bahamonde de la prefectura de l'Estat i amb el desenvolupament del franquisme, això és des del final de la Guerra Civil Espanyola en 1939, fins a la seva mort i successió en 1975.

Vicent Andrès Estellès

Poeta nascut a Burjassot, província de València. En la seva joventut va ser ajudant en la fleca del seu pare i després va treballar en orfebrería. Gràcies a una beca va estudiar en l'escola oficial de periodisme i es va dedicar a la crítica literària i cinematogràfica. El seu primer llibre Ciutat murmurada (Ciutat a cau d'orella, 1953), li dió a conèixer i al seu torn li va procurar un entorn hostil entre les autoritats de postguerra. Moltes de les seves obres no van poder ser publicades fins a després de la mort del general Franc. Els temes fonamentals en la seva poesia són, el sexe, l'amor, la mort, la fam, la por, el poble i la terra, l'alegria de viure, la preocupació civil i la vida quotidiana. Va ser un poeta prolífic, va publicar més d'un centenar de llibres. Va morir a València en 1993.

ELS AMANTS

La carn vol carn.
Ausiàs March

"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."

Per saber més del noucentisme tenim aquesta pàgina web

Josep Carner i Puig-Oriol (Pere de Maldar) (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les, el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del

En 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme. Es llicencià en Dret i Filosofia. En aquesta època col·laborà a Montserrat i L'Atlàntida, entre d'altres revistes. Dirigí de fet Catalunya2 (1903-1905), Empori (1907-1908) i Catalunya (1913- 1914). El 1911 fou designat membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, i col·laborà amb Pompeu Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua.

A principis de segle XX s'incorporà a La Veu de Catalunya, i hi escrigué fins al 1928. El 1915 es casà amb la xilena Carmen de Ossa ( -Líban, 1935), amb qui tingué dos fills: Anna Maria i Josep.

Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa, va crear un nou estil de periodisme polític. Amb Prat de la Riba, a la Mancomunitat, va lluitar per la professionalització de la literatura catalana, que considerava adolescent. Després de la mort d'aquest, el 1920 Carner es presenta a Madrid a unes oposicions al cos consular, i al març del 1921, ingressa a la carrera diplomàtica, i marxa de Catalunya cap a Gènova per instal·lar-s'hi amb tota la família com a vicecònsol d'Espanya. Va exercir càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, l'Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la guerra civil espanyola va ser un dels pocs diplomàtics que es mantingué fidel a la República. A causa d'aquest fet i del manteniment de les seves fermes conviccions catalanistes i democràtiques, el 1939 el seu allunyament de Catalunya esdevingué forçat i no hi va tornar a residir mai més.

Es casà amb la professora i crítica literària belga Émilie Noulet en segones núpcies i emprengué el camí de l'exili, primer a Mèxic (1939 al 1945), on fou professor al Colegio de México, i després a Bèlgica on morí l'any 1970, poc després d'un breu (i sembla que no gaire conscient) retorn a Catalunya.

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 – Barcelona, 20 de desembre de 1911) va ser un poeta català.

La temàtica en l'obra de Joan Maragall és de les més àmplies. Tots els mòbils eterns de la poesia hi són presents: l'amor, la natura, el cant de la seva terra i la seva ciutat, la llegenda, els elements espirituals. El poema La vaca cega, per exemple, s'inclou en la temàtica de la natura, un dels temes cabdals en la poesia de Maragall. En la natura, com en d'altres temes tractats per Maragall, com el paisatge i les tradicions, tòpics dels poetes romàntics, hi veia possibilitats de vida, de salut, de regeneració, d'energia vital.