Exposició

El 26 de gener de 1939 les tropes de Franco són a les portes de Barcelona. Una riuada de gent pren el camí de l'exili. Entre aquesta multitud hi ha escriptors i intel·lectuals, artistes i homes de ciència. Gràcies al suport de diverses organitzacions passen els primers mesos en refugis al sud de França. D'altres, amb menys sort, van a parar als camps de concentració condicionats precàriament en erms i platges. Comença una aventura que obliga a prendre decisions, que es tradueixen en canvis radicals en la manera de viure. Europa es prepara per a la Segona Guerra Mundial. I a Amèrica, només tres països obren les portes a l'allau de refugiats: Mèxic, Xile i la República Dominicana.

EL CAVALLER

Lo cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n'hac:
molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escorxat
per mig serrat.

Jaume Roig (1401-1478)

El mon de la filla
1
a) constituir el Sindicat Democràtic de la Universitat de Barcelona.
B)Del 9 a l'11 de març de 1966, prop de 500 estudiants i professors de totes les facultats i escoles de Barcelona, així com els convidats intel·lectuals, es van reunir en una assemblea al Convent dels Caputxins de Sarrià
C)el món estudiantil va demostrar la seva solidaritat amb tots aquells que estaven patint represàlies per defensar lliurament les seves idees.
d)El 1936 el convent fou incendiat i saquejat, però els veïns ajudaren a salvar una bona part de la biblioteca. El 1939 va començar la restauració sota la direcció de l’arquitecte Pere Benavent. Durant els anys cinquanta, i per iniciativa del frare Basili de Rubí, va néixer l’associació Franciscàlia, que convertí els Caputxins de Sarrià en un lloc d’acolliment d’artistes i intel·lectuals proscrits pel règim franquista.

Activitats Ramona, Adéu 2

ÉS FADRINETA I COM UN SOL

És fadrineta i com un sol,
ara als meus braços defallia;
si duu a les celles mort i dol
duu a les pestanyes la metgia.

Si a cada pit porta un robí
em diu l'afany: li robaria.
-Ella els guardava sols per mi,
si ara els volia ara els prenia.

Si l'assentava als meus genolls
era una rosa que s'obria.

Activitats Ramona, Adéu 1

Madame Bovary és una famosa obra del realisme de Gustave Flaubert publicada el 1857. La seva protagonista és Emma Bovary, que ha esdevingut un arquetip literari. La novel·la narra els pensaments i vivències d'aquesta dona, infeliçment casada, a la recerca d'una altra vida i la seva influència en la gent que l'envolta.
En aquesta novel•la de Gustave Flaubert, trobem a la protagonista Emma, de la qual podríem dir moltes coses, però un dels aspectes a ressaltar, d’aquest personatge és la sensualitat que li aporta a la novel•la, i que en diferents ocasions fa canviar el punt de vista d’aquesta. La sensualitat de la protagonista es pròpia d’una dona de la seva època: insinuant, presumida,coqueta,etc… En varies ocasions al llarg de tota la novel•la podem percebre aquesta sensualitat. Per exemple a l’escena a la que esta donant un passeig amb Rodolphe a cavall. El moviment del cavall, el fet de que a ella se l’hi veies el botí i una petita part de la cama, els frecs involuntaris de les cames al passar molt junts amb els cavalls,etc… O en el moment en el que estan tenint una conversa quan són les festes de Yonville, Rodolphe fa un intent d’aproximar-se a ella, posant la seva mà a la cuixa d’ella, i aquesta seguint la intenció d’en Rodolphe col•loca la seva mà a sobre la d’ell. La sensualitat que podem trobar en aquestes dos escenes apareixen en moltes altres al llarg de la novel•la.
Pilar Prim és una novel·la de Narcís Oller, publicada el 1906, de caire psicol·logista amb la qual l'autor intenta endinsar-se i acostar-se a l'estètica modernista que en aquell moment començava a aflorar.
La Regenta és una novel·la de Leopoldo Alas "Clarín" que representa un dels màxims exponents del naturalisme espanyol. Explica la història d'Ana Ozores i els seus amors amb el capellà de Vetusta (una al·legoria d'Oviedo) i com topen amb les convencions de l'època. Un altre rival amorós, el típic Don Juan, entra en joc per complicar la trama. Escrita en 1884, de seguida va comptar amb l'èxit del públic, que va motivar adaptacions al cinema i la televisió.

L'autor critica la vida de província, que provoca un avorriment mortal en la protagonista i és la causa dels seus problemes sentimentals, en la línia d'altres obres de l'època com Madame Bovary o Anna Karenina. L'heroïna busca un amor romàntic, ben allunyat del que li pot oferir el seu marit, un burgès sense passió. Les alternatives entre la seducció i l'enteniment personal però pecaminós acaben amb la pau del poble.

Fent ús de les eines de cerca per Internet, recolliu informació sobre el poeta llatí Ruf
Fest Aviè.

1. Quin paral·lelisme es pot establir entre el seu origen i el de Vicent Andrés
Estellés?

En «El meu origen t'ho explicaria», a més del joc literari que Estellés estableix amb el poeta llatí Ruf Fest Aviè, hi ha una referència al poeta català Joan Salvat-Papasseit:

2. Tot fent servir les eines de cerca per Internet que ja coneixeu, si us és necessari,

situeu Joan Salvat-Papasseit en el panorama de la poesia catalana del segle XX.

En el poema «pare» (Horacianes, Les pedres de l'àmfora, OC 2; 17 de l'antologia),
Estellés tracta la relació amb son pare, sense abandonar el joc poètic que li proporciona
adoptar la veu del poeta llatí Horaci.

3.Quina opinió expressa el poeta al voltant de l'analfabetisme de son pare?

Un poema especialment relacionat amb els orígens familiars és «L'ofici» (Llibre de
meravelles), potser un dels en què més significativament es parla de l'ofici familiar de
forner i de com va conformar-li la manera de ser. L'OFICI

4. En aquest poema hi ha uns quants termes que pertanyen al camp semàntic de
l'elaboració tradicional del pa. Esbrineu el significat de:

rent, pastar, ganiveta, escombrar, alcavor, panera
Feu les vostres consultes al Diccionari català-valencià-balear, en línia

5. Visualitzeu la imatge d'aquesta adreça web que conté un exemple de plat de Manises (plat de demanada: http://mnceramica.mcu.es/c_plato_pedida. i llegiu el poema en qüestió. Després, contesteu les qüestions que hi ha tot seguit:

6. El plat del poema i el de la imatge també poden relacionar-se amb alguna de les

etapes de la vida d'una dona. Especifiqueu en què consisteix aquesta relació i el

vers en concret en què s'expressa aquesta relació.

7.Visiteu aquesta pàgina: http://www.xtec.es/lic/centre/professorat/joc/prof_lleng_joc3.htm#classifica

i feu la llista dels jocs que hàgiu practicat. De cada joc, expliqueu com el vau

conèixer.

Estellés té un poema, «A Sant Vicent Ferrer» (p.38), en què el poeta s'adreça directament a aquest sant. Tot consultant les informacions que podeu trobar-ne a Internet, a la Hiperenciclopèdia i a la Viquipèdia, contesteu aquestes preguntes:

9. Feu una breu ressenya biogràfica del sant.
10. Quin paper juga sant Vicent Ferrer en l'imaginari religiós valencià?

El to de crònica social de la dona potser s'accentua encara més en el poema «La dona que ven coses, a la nit, a la porta» (Hotel París, Les Homilies d'Organyà, OC 6; 15 de l'antologia), en què es fa un recorregut per una varietat de dones il·lustrativa de la realitat femenina dels primers anys cinquanta. Llegiu el poema i feu les activitats que segueixen:

11. Aclariu el significat d'aquestes paraules:

escurada, agrana, natges, safa, copules, egloga,

12.Busca informació de Joan fuster.

13. Relacioneu els adjectius de la columna de l’esquerra, que apareixen en els poemes de

l’antologia amb un sinònim dels que hi ha a la columna de la dreta. Feu servir el diccionari

si és necessari:

novell (1.8) nou coenta (6.3) cremant bord (11.32) bastard prenyada (15.19) embarassada mollar (16.7) molsuda molsuda remullats arruixats (25.68) tendre tendral (22.14) saberuts nou

socarrada (16.8) tendral (22.14) doctes (22.64) atarantats (24.46) arruixats (25.68) bastard torbats embarassada socarrimada cremant

14. Fent servir el diccionari, esbrineu el significat que tenen els substantius remarcats de

les citacions següents en el context en què apareixen:

1. i et segueixen xafant llaunes buides i tests (1.30)

Vas de terrissa, generalment en forma de con truncat, que, ple de terra, serveix per a criar-hi una planta

2. Car tu ens duus un perquè / i un gratíssim desfici (1.35-36)

Agitació deguda a un mal físic o moral, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d'un desig violent.

3. els cossos ajaguts sobre l’estora (2.5)

Catifa

4. com si em tirassen un alè al bescoll (2.75)

Part posterior del coll de l'home i dels animals; clatell

5. M’esmolaré la llengua, si vols, en un rastell (6.28)

Eina semblant al rampí, però amb doble fila de pues, que serveix per a arreplegar les espigues, l'herba, etc

6. Em llavaré les mans amb aigua i sabó (6.29)

netejar

7. és l’hora violenta, per fi, de la saó (6.67)

Avinentesa, ocasió, temps en què s'esdevé una cosa

8. (O de seure’s a un còdol i callar ja de tot?) (6.73)

Fragment de roca dura, de dimensions variables (6-25 cm), que per l'acció de les aigües i el rodolament sol ésser llis i arrodonit

9. d’anar a rebolcons entre abraços i arraps (9.17)

10. El naixement d’un fill, el poal ple de sang (10.34)

Galleda.

11. l’expose dins el plat en tongades incitants (16. 9)

Sèrie de fets anàlegs que ocorren durant un període determinat de temps.

12 sota l’albercoquer puja l’aigua la sínia (22.10)

Màquina d'elevar aigua, especialment emprada per a treure l'aigua de pous poc profunds

13. entrava els feixos de pinassa (22.35)

Pi de fins a 25 m d'alçària, de capçada de figura piramidal i de color verd fosc, d'escorça d'un gris brunenc fosc, de fulles geminades, llargues de 10 a 15 cm, i de pinyes petites, estretament ovoides

14. no li podia regalar altra cosa que una dècima, / o el furt breu d’un gesmil

Acció delictiva consistent a apoderar-se, amb ànim de lucre, d'un bé moble d'altri contra la voluntat del propietari, sense violència o intimidació en les persones ni fent força en les coses furtades; altrament, hom ho considera robatori

(25.46-47)

15.Algunes paraules de les que apareixen en els poemes d’Estellés són exclusivament

valencianes. Cerqueu-ne el significat mitjançant el diccionari:

tomellos (2.92) Farigola i espècies afins, del gènere Thymus

, llimera (3.15) Llimoner, l'arbre que fa llimes

, alcavor (6.26), Cambreta que hi ha immediatament damunt l'olla o cavitat del forn de coure pa, i serveix per torrar-hi ametles, cacau, pasta, etc., i per posar-hi llenya a eixugar

algeps (12.20), Sulfat de calç hidratat, compacte o terrós, fràgil i de color blanc, que es troba en capes dins la terra

safa (15.15), Jaç de pedra sobre el qual volta el trompellot o rutló del molí d'oli

llima (22.6) Eina consistent en una barra d'acer endurit al tremp, de secció rectangular, triangular, cilíndrica o cònica, amb la superfície estriada diagonalment, que serveix per a desgastar i allisar per fricció objectes de metall o d'altres matèries dures

, gesmils (24.46). Gessamí (val.). Les roses y el gesmil

En atenció a la seva intenció transgressora, Vicent Andrés Estellés incorpora a la seva

poesia paraules pròpies dels registres col·loquials de la llengua, ja sigui en atenció a la

seva incorrecció gramatical, ja per tractar-se de vulgarismes o de camps semàntics, com

el sexual, proscrits dels registres més formals. A continuació, substituïu les paraules

remarcades per unes altres que no contravinguin la normativa o que corresponguin a

registres lingüístics més formals:

1. blanca de carns i freda d’entrecuix (5.8) vulva

2.Tinc que posar-me a escriure't, car no hi ha altre remei (6.13) he de

3. Dec d'escriure un poema a Sant Vicent Ferrer. (6.15) he d’

4. Dóna’m lluita, car jo posaré el demés (6.39) el que falta

5. S’escolta la campana. (10.41) es sent

6. cloc els ulls i me’l fot (16.20)

7. Es pixa un gos en la teua sabata (20.8) s’ orine

8. A l’extrem del llarg fil amb cagades de mosques (25.56) excrements

17 En contrast amb la base popular i col·loquial del seu llenguatge poètic, Estellés també

incorpora molts cultismes exclusius del registre literari, a causa de la seva rica cultura

literària . En els versos següents, substituïu els cultismes remarcats per paraules corrents, tot

respectant el sentit de la frase:

1. trèmulament oferta / a la follia immensa de la vespra (1,14-15) bogeria

2. I peixos diminuts o dagues invisibles (1.39) ganivet

3. ...i vaig plorar / allí, a la voravia, i tots passaven (2, 76-77)

4. que agafen el tramvia i ploren, cada jorn (6.59) nit

5. Es desperta Ausiàs March en el vas del carner (7.43)

6. sospesant-los els pits, colpejant-los les natges (15.14) cul

7. just al moment de la seua puixança (23.5) elevar-se

8. ple de besades i de nafres (25.72) colls de muntanya

Poema de Vicent Andres Estelles dedicat al seu pare

pare,
no sabies llegir ni escriure.
no sabies de lletra.

analfabet, es diu això d'una manera expeditiva,
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l'escolte

i l'entenc desdenyosament injust.

caldria matisar.
hom no pot dir analfabet imponentment.

intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venusa,

més endavant de roma
i fins i tot em vas permetre anar a Grècia.

com t'ho podria agrair, pare.

em recorde.
jo escrivia, assegut a la taula,
i tu, dempeus darrere meu,
miraves els signes que traçava jo
com si anasses llegint-los
o patint-los,
no ho sé.

de vegades em demanaves que et llegís allò que jo havia escrit.

no ho entenies però ho intuïes.

el meu llatí ja no era el teu llatí.

i callaves després.

ara,
mentre escric açó,
et sent darrere, a les meues espatles,
et tinc o et necessite.

per això he interrumput un himne a venus
i t'he escrit açò
molt devotament,
pare.

Poema de Vicent Andres Estelles

cançoneret de ripoll

DIÀLEG DOMÈSTIC

-D'on venies?
-Del mercat.
-I compraves, o venies?
-He comprat
raves, naps i xirivies.
-Això són artilleries
del pecat!
-Li done gust, tots els dies,
moltes voltes al forat.

ESTROFA

Et masturbaves, i jo em masturbava
veient-te escórrer, i m'escorria jo
tot invocant el Pare Etern, i tu,
i ens escorríem tots dos, i tu, amb la
mà lliure agafaves el meu, i jo
estrenyia reparant tapant
amb esguits seminals les peladures.
Sense haver arribat a previ acord
com cert rigor en semblants casos
ordena que s'hi faça,
car no estàvem, tots dos, per diplomàcies.

Mapes conceptuals

Els mapes conceptuals són artefactes per a l'organització i representació del coneixement. Tenen el seu origen en les teories sobre la psicologia de l'aprenentatge de David Ausubel enunciades en els anys 60. El seu objectiu és representar relacions entre conceptes en forma de proposicions. Els conceptes estan inclosos en caixes o cercles, mentre que les relacions entre ells s'expliciten mitjançant línies que uneixen les seves caixes respectives. Les línies, al seu torn, tenen paraules associades que descriuen quin és la naturalesa de la relació que lliga els conceptes.

COM EL TORO... Com el toro que fugit va al desert, pel seu igual derrotat, que li força, i no torna sense abans cobrar força per destruir al que abans li va ofendre, així de vós convé que m'allunyi, doncs el vostre gest va confondre al meu llanço; no tornaré fins que hagi domeñado el gran temor que priva el meu delit.

Es coneix com dictadura de Francisco Franco, dictadura de Franco o dictadura franquista, al període de la història d'Espanya corresponent amb l'exercici pel general Francisco Franc Bahamonde de la prefectura de l'Estat i amb el desenvolupament del franquisme, això és des del final de la Guerra Civil Espanyola en 1939, fins a la seva mort i successió en 1975.

Vicent Andrès Estellès

Poeta nascut a Burjassot, província de València. En la seva joventut va ser ajudant en la fleca del seu pare i després va treballar en orfebrería. Gràcies a una beca va estudiar en l'escola oficial de periodisme i es va dedicar a la crítica literària i cinematogràfica. El seu primer llibre Ciutat murmurada (Ciutat a cau d'orella, 1953), li dió a conèixer i al seu torn li va procurar un entorn hostil entre les autoritats de postguerra. Moltes de les seves obres no van poder ser publicades fins a després de la mort del general Franc. Els temes fonamentals en la seva poesia són, el sexe, l'amor, la mort, la fam, la por, el poble i la terra, l'alegria de viure, la preocupació civil i la vida quotidiana. Va ser un poeta prolífic, va publicar més d'un centenar de llibres. Va morir a València en 1993.

ELS AMANTS

La carn vol carn.
Ausiàs March

"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."

Per saber més del noucentisme tenim aquesta pàgina web

Josep Carner i Puig-Oriol (Pere de Maldar) (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les, el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del

En 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme. Es llicencià en Dret i Filosofia. En aquesta època col·laborà a Montserrat i L'Atlàntida, entre d'altres revistes. Dirigí de fet Catalunya2 (1903-1905), Empori (1907-1908) i Catalunya (1913- 1914). El 1911 fou designat membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, i col·laborà amb Pompeu Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua.

A principis de segle XX s'incorporà a La Veu de Catalunya, i hi escrigué fins al 1928. El 1915 es casà amb la xilena Carmen de Ossa ( -Líban, 1935), amb qui tingué dos fills: Anna Maria i Josep.

Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa, va crear un nou estil de periodisme polític. Amb Prat de la Riba, a la Mancomunitat, va lluitar per la professionalització de la literatura catalana, que considerava adolescent. Després de la mort d'aquest, el 1920 Carner es presenta a Madrid a unes oposicions al cos consular, i al març del 1921, ingressa a la carrera diplomàtica, i marxa de Catalunya cap a Gènova per instal·lar-s'hi amb tota la família com a vicecònsol d'Espanya. Va exercir càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, l'Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la guerra civil espanyola va ser un dels pocs diplomàtics que es mantingué fidel a la República. A causa d'aquest fet i del manteniment de les seves fermes conviccions catalanistes i democràtiques, el 1939 el seu allunyament de Catalunya esdevingué forçat i no hi va tornar a residir mai més.

Es casà amb la professora i crítica literària belga Émilie Noulet en segones núpcies i emprengué el camí de l'exili, primer a Mèxic (1939 al 1945), on fou professor al Colegio de México, i després a Bèlgica on morí l'any 1970, poc després d'un breu (i sembla que no gaire conscient) retorn a Catalunya.

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 – Barcelona, 20 de desembre de 1911) va ser un poeta català.

La temàtica en l'obra de Joan Maragall és de les més àmplies. Tots els mòbils eterns de la poesia hi són presents: l'amor, la natura, el cant de la seva terra i la seva ciutat, la llegenda, els elements espirituals. El poema La vaca cega, per exemple, s'inclou en la temàtica de la natura, un dels temes cabdals en la poesia de Maragall. En la natura, com en d'altres temes tractats per Maragall, com el paisatge i les tradicions, tòpics dels poetes romàntics, hi veia possibilitats de vida, de salut, de regeneració, d'energia vital.